EL VIOLÍ DE PASTOR DE LLAVORSÍ

EL VIOLÍ DE PASTOR DE LLAVORSÍ

Per: Josep Cruelles

Violí de Pastor de Llavorsí com es va trobar (reproducció)

A que no saps que es això!  (Em va dir l´Angel amb una certa excitació).

-Ostres... No sé, sembla un destri de cuina, com un cullerot, però es molt allargat no?.  Això es bedoll (vaig afirmar per no semblar totalment babau).

Va fer una pausa i un somriure ...

-He parlat amb el (...?) a la plaça i m´ha dit que es un Violí de Pastor.

-Un violí de pastor? (Era la primera vegada que en sentia parlar...)

-Si, es veu que portava  pell de cabrit per sobre, una corda de tripa i es tocava amb un arquet, com els violins.

Em va fascinar, però vaig trobar que era molt petit per la imatge que jo tenia d´un violí (uns dos pams). El va col·locar amb un armari que hi havia tot just davant de la xemeneia i de tant en tant quan el visitava el veia i observava amb curiositat. Però amb absolut era conscient de que aquella peça petita i senzilla, era única dins del patrimoni d´instruments i en concret de rabecs, rabequets, rabeus o violins de pastor, a Catalunya.

Parlo de principis dels anys 90 del segle passat a Llavorsí, en plena revolució del rafting al poble i al Pallars. L´Angel va comprar i reconstruir al Carrer Major, al número 17, el que els de Casa Mateu tenien com quadra, la casa vella. A la planta baixa, tocant a roca viva, hi havien amuntegades tota mena de  destris, botes de vi i relíquies varies. A Acabar les obres i posar ordre, varen fer aparèixer  entre d´altres el citat “violinet”.

No fa mes de quatre anys vaig començar a fer instruments. En una visita que vaig fer a l´Ecomuseu de les Valls d’ Àneu vaig preguntar si en tenien o coneixien algun instrument antic de la zona.  El Jordi Abella, em va dir que acabaven d´adquirir un instrument a l´Alta Ribagorça que no tenien clar que era... Va resultar ser un Rabec i em vaig proposar estudiar-ho i fer una reproducció.

Va ser amb tot el procés d´estudi comparatiu i  documentació a Catalunya i arreu de l´estat que vaig recordar aquell violí de Pastor de Llavorsí. Al parlar amb l´Angel ni s’encordava. Després ho vaig fer amb l´Aida, que ara viu a la casa de Llavorsí, l´hi sonava, però feia temps que no el veia...

Vaig entendre perquè no en tenim constància o molt minsa d´aquests instruments. Un rabec, perduda fa temps la memòria oral i  irreconeixible al despullar-se de  pell i cordes, es fàcil que acabi a la foguera.

Doncs, vaig decidir fer una copia, encara que fos “de memòria”, del Violí de Pastor de Llavorsí

Una tipologia de Rabequet singular

Fins ara la tipologia del rabec de Llavorsí no estava descrita a Catalunya. Ni als dibuixos amb els que Amades documenta el violí de pastor, ni correspon amb el número de cordes de que sovint es parla (dos o tres). Però no ens es gens estranya (1). Aquesta tipologia de Rabec (o Rabel), coneguda a la resta de l´estat com  “de botella” o “rabel zurronero” es una de les mes comunes arreu, amb petites diferencies. No gaire gran, de forma senzilla i fàcil de fer a partir d´un tronc petit, es present a molts llocs però sobre tot  a Àvila, Extremadura, Toledo i la Rioja (Sierra de la Demanda).

En realitat, no es gaire diferent dels “arrabeles” toledans i extremenys mes amples i quadrats i amb els quals conviuen. Crec que es morfològicament, una adaptació funcional pel millor transport a dins del sarró. Es fa en molts casos mes petit, estret, de formes corbades i bombat per la part de sota. Molt semblant a mitja botella (per això el seu nom) i deuria conviure perfectament amb la botella sencera (de vi o aiguardent...) i la resta de pertinències del pastor transhumant. Es una forma d’èxit no tant per la seva sonoritat, que no es veu afavorida, sinó per un tema pràctic. Per aquesta  mateixa raó no es tant estranya la seva presencia, també al Pirineu Català.

El “Tio Roberto". Pedro Bernardo (Valle del Tiétar, Avila)

Sobre la corda única de molts d´aquest rabecs
s´ha escrit molt. D´entrada pel tipus de cançons i la seva estructura musical en el repertori mes habitual i antic, no es necessiten mes de 4 notes i les proporciona la corda “cantant”, la primera, la resta actuen de “bordons” i sonen a l´aire, llevat de contades ocasions en que la segona corda dona alguna nota mes baixa. Per tant, posats a minimitzar i tenint en conta que les cordes es deurien trencar sovint, el rabec bàsic per anar a la muntanya i per fer caramelles o nadales, podria ser perfectament aquest (2).

Es construeixen amb una sola corda a Avila, Toledo, Extremadura però conviuen o es conserven instruments antics amb mes cordes. A la Rioja, nord de Burgos i Soria, a la zona de la Sierra de la Demanda, la mateixa tipologia també pot portar tres, encara que habitualment es toquen amb una sola corda.

Eduardo Oliva, Lagartera, Toledo (1952)

Nota sobre els mots rabec, rabequet i violí de pastor

Aquest i altres tipus de rabecs deurien ser comuns al Pirineu i altres llocs de muntanya de Catalunya, el fet de que no tinguem més mostres es deu a dues raons principals: El Rabec construir per pastors va desaparèixer a Catalunya abans que a d´altres llocs de muntanya de l´Estat Español i substituït pel violí per les especificitats de desenvolupament mes prematura i policèntrica del nostre territori. D´altre banda, quan es va produir l´esclat de recuperació per part dels nostres etnòlegs a partir de la renaixença ja s’havia donat un canvi important i s´havien substituït en la nostre música popular molts dels instruments que tradicionalment l´acompanyaven.

Reconstrucció del Violí de Llavorsí (Josep Cruelles)

Queden mostres en les denominacions que son proves d’això.  El Rabec medieval instrument de joglars, cortesans o actes eclesiàstics, va tindre la seva interpretació popular: el rabequet, diminutiu afectuós, moltes vegades fet amb carbassa vinera, però no sempre. Quan el violí va anar arribant cada vegada a mes llocs, va anar guanyant popularitat el mot violí de pastor  per parlar dels autoconstruïts i s’introduïa de vegades, la tercera corda per poder tocar melodies mes complexes. Aquest mateix procés es va produir a la Vall de Polaciones  i  Campoo a Cantabria però de forma més recent.

(1)“...Les primeres manifestacions del violí, lligat a un repertori tradicional, les trobem en instruments força rudimentaris construïts pels mateixos intèrprets i amb una morfologia diferent a la del violí acadèmic. Joan Amades (1997) cita algunes tipologies com ara el violí de carbassa o rabequet, també anomenat violí de pastor, o el violí de bufa. Aquests violins es feien amb materials diversos com ara la carbassa o la fusta, generalment tenien d’una a tres cordes afinades segons la veu i s’aguantaven indistintament en la barbeta o en el pit. 

 “...Aquestes tipologies, igual que el violí modern, es feien servir fonamentalment com a eina de diversió i eren utilitzades bàsicament a les grans festes de Pasqua, Nadal, Carnestoltes i a les festes majors de cada població, igual que en l’actualitat. La gran adaptabilitat que tenien aquests instruments propicià que moltes vegades es formaren petits conjunts instrumentals amb la companyia de diversos instruments de corda polsada i vent, a més de la veu.” ". 

Daniel Vidal. revista Caramella22 nº 92 . Diverses Manifestacions del Violí en l´Àmbit de la Nostra Cultura Popular.

(2)“...En les caramelles de muntanya mai no mancaven els músics, gairebé sempre pastors, que sonaven el grall o gralla de boix amb inxa de canya ben sucada i remullada amb aiguardent de la forta perquè cantes ben fort. I un violí rústic de tres cordes de budell d´ovella gratat amb un arquet fet amb una tija de jonc, de saüc o de vímet. Aquests instruments eren obrats pels mateixos pastors que els tocaven.”.   

Joan Amades, Costumari Català.