EL RABEC DE LA VALL DE BOÍ
Per: Josep Cruelles
Aquesta fitxa comentada, la vaig fer durant el procés d´estudi i construcció de la réplica del Rabec de la Vall de Boí. Moltes gràcies per les facilitats que em varen donar els responsables de l´ Ecomeseu de les Valls d´Aneu, on es conserva la peça original, i la que vaig construir pel mateix Museu.
Aquest estudi no està ni molt menys tancat. Espero sugeriments i nova informació per revisar el que aquí es una primera i modesta aproximació.
 |
| Peça original adquirida pel Ecomuseu de les Valls d´Aneu |
 |
| Replica feta per Josep Cruelles |
Es conserva la fusta en relatiu
bon estat encara que enfosquida pel temps. Presenta algunes esquerdes, la majoria fruit de la fixació amb
claus de la tapa harmònica. A la part de
la pala, on porta les clavilles, falta un tros de fusta que no representa cap
problema per la funcionalitat de l´instrument. També conserva una clavilla de
violí de banús que no sembla original o en tot cas utilitzada en una darrera
etapa.
1. Fitxa:
Material
Fusta: Noguer , Banús
per les clavilles (bastant antigues)
Cordes:
previsiblement de tripa o crin de cavall.
Tapa: Pell de cabrit,
ovella o vaca (presenta forats laterals dels claus )
Mides
Llarg total: 570.
Caixa de ressonància: 320
Diapasó inclosa la pala: 250
Ample diapasó a la unió amb la caixa: 35
Ample del diapasó on comencen les clavilles:
45
Ample a l´extrem de la pala: 80
Lòbul inferior 150.
Cintura: 100
Lòbul superior 120.
Alçada de la caixa al lòbul inferior: 90
Alçada a la unió amb el mànec: 59
Gruix aproximat del fons un cop excavat:
20-25.
Es un instrument bastant pesat. Poc buidat de caixa i amb el mànec
gruixut i ample a la part superior. La qual cosa fa pensar que es deuria tocar
entre les cames, com una viola o en
llenguatge de “rabelistas”: “al estilo purriego”
 |
| Dibuix on es pot veure el perfil de l´instrument |
2. Pala i clavilles
La pala te cinc forats dels
quals només 4 son cònics i per tant portaren clavilles en algun moment. El cinquè (a dalt
al centre) es lleugerament mes petit i deuria servir per lligar un cordill i
penjar-ho, cosa bastant habitual.
Es fa difícil pensar que arribés a
tocar-se amb quatre cordes, d´una banda perquè la tosquedat de
l´instrument ho fa dubtar i d´altre per
la manca de cap signe visible de selleta. Moltes vegades la quantitat de forats
no correspon a l´encordat per raons diverses: Per imitació d´un instrument que si les portava ( en aquest cas segurament
una viola de quatre cordes). O per fer forats nous quan per l’ús s´han fet grans els originals a les clavilles
existents. Però res es concloent i es
presenten problemes similars en rabecs de quatre i cinc forats a diferents
llocs de l´Estat (Burgos, Toledo...). Sigui com sigui, soc de l’opinió que
habitualment es va tocar amb dues cordes. Alineades les clavilles en paral·lel
no necessiten celleta..
3. El Cordal
Ara mateix, resta només un clau doblegat bastant gruixut que deuria fer
la funció de lligat del cordal . Aquest podria ser de fusta o os. A la mateixa zona, té bastants forats de claus
que fan compatible el que en algun moment portes un de cuiro.
A sobre mateix del clau citat, conserva
A sobre mateix del clau citat, conserva
un tros de passamans groc amb fils daurats bastant intrigant. Si bé en
un primer moment es podria pensar que era una cinta perimetral per decorar la trobada entre la pell i la fusta
(cosa bastant usual a les bandúrries asturianes), el fet de que no porti marca
de claus seguides i bastant juntes com seria al cas, permet dubtar-ho. D´altre
banda, un tros semblant de la mateixa cinta també esta fixat amb dos claus a la
part superior de la unió de la caixa amb el mànec.
4. Intervenció al mànec i
part de la caixa
Es difícil saber quan es va fer
aquesta intervenció però sembla bastant clar que es va treure fusta de forma
bastant expeditiva al final del mànec i part de la caixa perquè les cordes tocaven al
polsar en aquesta zona, creant així un angle suficient del mànec respecte a la
resta del cos de l´instrument. Es
probable que no es fes al principi ( s´hauria igualat l´acabat...) i
s’aprofités un canvi de pell per corregir el defecte o fer mes còmode
l´instrument. Es poden observar dues
ratlles que es varen fer per marcar a partir d´on treure fusta. Un altre gravat al costat en forma de quadrat
sugereix el final de la digitació.
A la fotografia també es pot veure el tros de passamans idèntic al de
la banda del cordal. L´Amic Dani Garcia de la Cuesta diu que podria ser que el
canvi de tapa fos per substituir-la per una de xapa i aquestes dues peces amagarien
i decorarien aquestes parts.
5.
La resina
La presencia de restes de resina per fregar l´arquet contra les cordes (fetes de crin de cavall,
tripa o metàl·liques ) al centre del lòbul inferior de la caixa de ressonància, desfan qualsevol
dubte sobre que aquest instrument fos de corda fregada..
La posició de la resina també es important, encara que no determinant,
perquè hi han tendències, depèn del lloc, a col·locar- la en una zona o un
altre. Pero també es posible que la cinta decorativa, de la qual es conserven restes, fes incomode posar-la a l´axella, es a dir al final del mànec i començament de la caixa.
La zona afectada per la resina es prou gran per pensar que es va tocar bastant de temps.
6. Buidat amb aixa plana
El buidat de la caixa de
ressonància es va fer amb aixa plana, una eina que en mon rural i de muntanya
era molt comú per treballar tot tipus de destris, inclosos esclops. No hi ha un acabat posterior amb raspa o
paper de vidre com a la part exterior de l´instrument i la adaptació al
perímetre exterior es bastant irregular
deixant un gruix de paret que oscil·la entre 12 i 18 mm. Arribant a 22 a
la part mes propera al cordal. El mateix
es pot dir de la profunditat del buidat
que a la mateixa zona es de 54 sobre 85 que fa d´alçada. Això implica un
gruix de fusta de 30 mm que no actua precisament a favor de la sonoritat .
7.
Les Inscripcions del mànec
Porta en aquesta zona dues inscripcions. A la part de dalt es pot
llegir “año de 1916”, feta amb navalla utilitzant cal·ligrafia anglesa.
En un format mes petit i a sota comença amb una “V” majúscula i la resta es
molt dubtós, tret de la “d” i la “e” finals.
El mes normal en
instruments d´aquest tipus es posar la data de construcció, com podem veure en
aquest cas, seguides d´inicials en Majúscula o el nom del constructor o
propietari. De forma menys freqüent es
consigna la localitat on es va fer però mai abans de les dues referencies
anteriors.
La
“V” no cal dir que podria ser un Valentí, Victor, etc... Era habitual no posar
el nom sencer sinó només la inicial.
 |
| Rabel nord de Burgos |
8. Parents, similituds i
morfologies
“…También
se sirven en Pineda de la Sierra , Barbadillos, Riocavado, etc., de un
instrumento pastoril llamado Rabel. Es de cuatro cuerdas y produce los sonidos
por la frotación de un arco a la manera del violín. Y es realmente un
pequeñísimo violín, hecho sin la elegancia ni condiciones del violín ordinario,
así que tampoco se le puede exigir la sonoridad de este.” Cancionero
Popular de Burgos. Por el presbítero Federico Olmeda . Editado en Sevilla año
1908.
Així que Federico Olmeda parla a principis del segle passat de
“Rabeles” de quatre cordes a la Serra de la Demanda, al nord de la província de
Burgos i molt cenyit a l´entorn
“pastoril”.
Segons això el rabec del que parlem que hem definit de quatre forats
útils, podria estar emparentat amb aquests de Burgos, encara que desconeixem
com s´afinarien. Però el que veiem a la imatge té el mànec prou gruixut i
uniforme per portar quatre cordes, el nostre no.
 |
| Fídula de Iganacio Fleta ( Museu de la Música de Barcelona) |
La imatge de la esquerra es la d´una fídula feta per Ignacio Fleta del
fons del Museu de la Música de Barcelona. Si la he posat es per les característiques
morfològiques i les proporcions. Molts rabecs es fan com imitació d´instruments
existents de prestigi, que el constructor havia vist o tingut a les mans. La
fídula o la vihuela d´arc es un dels que podrien haver inspirat al nostre
artesà.
D´altre banda, no puc deixar de compartir els suggeriments
de Dani Garcia de la Cuesta sobre les similituds formals i forma de
execució amb alguns instruments de la zona de Toledo. Crida especialment
l´atenció el rabec que José Ortiz Echagüe va fotografiar a Lagartera
a mans d´un local desconegut.
Sigui com sigui a dia d´avui no tenim absoluta certesa sobre l´origen
del rabec de la Vall de Boí. Malgrat les similituds amb altres instruments de
fora de Catalunya, que tampoc son tantes, ni concloents, no es pot descartar
que es construís al Pirineu català. La falta d altres instruments semblants a
casa nostra s´ha de contextualitzar amb la pèrdua prematura, a diferencia
d´altres indrets, d´aquest patrimoni per les raons que ja he exposat al
estudiar el violí de pastor de Llavorsí. Però podria ser, com no, que arribes via
adquisició de col·leccionista.
En tot cas, la permeabilitat de les vies de transhumància i la
contractació de pastors de fora del nostre
territori en un determinat moment, deixen oberta qualsevol explicació.
 |
| Rabel en forma de 8 i bombat per sota a Lagartera (Toledo) |
