dimecres, 19 de febrer del 2020

EL RABEQUET DE CARBASSA

EL RABEQUET DE CARBASSA


El rabequet de carbassa es potser dels rabecs a Catalunya el mes anomenat per diferents fonts, tot i que no es conserva cap que hagi arribat fins els nostres dies. Tenim testimonis per part de Joan Amades al Costumari Català, del dibuixant que acompanyava a Violant i Simorra i d´altres  recentment recollits directament  per  Artur Blasco.














Es conserva ademés al nostre idioma una referencia directa en la forma d´anomenar dos tipus de carbassa: La carbassa del violí o violinera, també dita de cacauet (cucúrbita moschata) i la carbassa de rabequet o carbassí (una varietat de la cucúrbita màxima més petita). Tot i que la majoria de rabequets de carbassa que he vist construïts, tant a Catalunya com arreu de l´Estat, estan fets amb carbassa vinera o del peregrí (lagenaria sicearia o lagenaria vulgaris). La presencia a la península provinent d’Àfrica, d´aquesta darrera, es anterior a les altres dues que es varen portar d’Amèrica, així com la costum d’assecar-les  per fer cantimplores o recipients per veure.

Per ordre: carbassa del violí, carbassa del rabequet i carbassa vinera (fresca i seca).











Artur Blasco l´eminent músic, investigador i divulgador de la música tradicional catalana. Va donar a conèixer en diversos articles quin era l´estat de les seves conclusions i el fet de que no havia pogut anar mes enllà en la recerca de testimonis. Sobre el rabequet concretament, escriu l´any 2014 i parla de tres fonts, dos al Pallars i una a l´ Alt Maestrat:

“...El Cançoner popular de Catalunya. Vol. I. Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, de Francesc Pujol i Joan Amades), ens parla d’una cançó la lletra de la qual correspon al ball de tres, variant de jota en la qual la musa popular fa ballar el ball a la Mare de Déu en una de les variants de la Nadala coneguda com Els tres pastorets:

Si n’hi haví tres pastorets
i tots tres en una cova;
 la un sona el rebequet,
 l’altre sona el ball de tres
per fer ballar la Sinyora
Jove, si en voleu ballar
vo’n tocarem una estona

“...Aquesta mateixa cançó la vaig recollir a Farrera de la Coma de Burg, al Pallars Sobirà el 2 de desembre de 1992, cantada per Generosa Garreta de casa Marçal, amb el títol:  Si n’eren tres pastorets i la vaig editar en el volum VI, Cançons del Pallars Sobirà, de l’obra A peu pels camins del Cançoner”.


“...Entre els anys 1982 i 1990 visitava molt sovint a Sort Concepció Llardent, de casa Morera de Saurí, de la Vall d’Àssua, i en les llargues xerrades que fèiem entre cançó i cançó, un dia em va explicar que el seu pare li havia parlat d’un pastor de la muntanya de Llessuí que tocava un violí fet amb una carabasseta. Concepció deia que el seu pare... parlava amb admiració dels musics de Rialp que tocaven instruments de “fust” i no com els de Llessui i la Vall fosca que feien sonar el “graire” i en temps mes llunyans el Rabequet que construïen ells mateixos.”

“... El 16 de juny del 2005, al Museu Etnològic de Barcelona va tenir lloc la presentació d’un llibre dedicat a Violant i Simorra, en la qual vaig ser convidat per tocar i cantar un quants temes amb rabequet. En acabar l’acte em va venir a parlar un senyor d’edat avançada i em va dir que es deia Ramon Noé i que era el dibuixant que havia acompanyat sempre Violant i Simorra en els seus treballs de camp per tal de fer-ne les il·lustracions en dibuix. Em va explicar també que en un recorregut pel Maestrat, prop de Morella, havia tingut a les mans i dibuixat un rabequet de carabassa com el que jo acabava de fer sonar”.




















I un altre...

Dins de les mencions que Joan Amades dedica al Rabequet i ha una que no he vist mai citada. Es a propòsit del Ball de la Marratxa a La Jonquera (Alt Empordà). Es feia al mes de maig  per l´Aplec de Santa Llúcia a una ermita a la muntanya prop de la població menada., molt concorregut, arribava gent inclús de Perpinyà:

“ ...Els  músics que tocaven el vall solien ser pastors de la rodalia; temps enllà els instruments que sonaven aquest havien estat un parell de Rabequets fets amb dues carbasses, i fins la darreria del costum, un Violí de Pastor i un grall; o flabiol i tamborí.”  Costumari  Català, volum III, pag. 402.

Rabequet fet amb carbassa vinera per Josep Cruelles
Prácticament sempre que es parla del Rabequet de Carbassa es parla de una o  dues cordes. Joan Amades insinua una evolució vers el violí de Pastor, fet tot de fusta i amb tres cordes.

Sembla lògic que la paraula rabequet fos un denominació per distingir aquest instrument autoconstruïts, sobre tot per pastors,  del rabec d´origen medieval de bona factura i tocat per joglars i músics mes o menys professionals.

Tanmateix, Violí de Pastor seria la forma de diferenciar-se del Violí, conforme aquest agafa presencia pràcticament arreu del territori.