EL RABEQUET DE CARBASSA
El rabequet de carbassa
es potser dels rabecs a Catalunya el mes anomenat per diferents fonts, tot i
que no es conserva cap que hagi arribat fins els nostres dies. Tenim testimonis
per part de Joan Amades al Costumari Català, del dibuixant que acompanyava a
Violant i Simorra i d´altres recentment recollits directament per Artur Blasco.
Es conserva ademés
al nostre idioma una referencia directa en la forma d´anomenar dos tipus de
carbassa: La carbassa del violí o violinera, també dita de cacauet (cucúrbita
moschata) i la carbassa de rabequet o carbassí (una varietat de la cucúrbita
màxima més petita). Tot i que la majoria de rabequets de carbassa que he vist
construïts, tant a Catalunya com arreu de l´Estat, estan fets amb carbassa vinera
o del peregrí (lagenaria sicearia o lagenaria vulgaris). La presencia a la
península provinent d’Àfrica, d´aquesta darrera, es anterior a les altres dues
que es varen portar d’Amèrica, així com la costum d’assecar-les per fer cantimplores o recipients per veure.
 |
Per ordre: carbassa del violí, carbassa del rabequet i carbassa vinera (fresca i seca).
|
Artur Blasco l´eminent músic, investigador i divulgador de la música tradicional catalana. Va donar a conèixer en diversos articles quin era l´estat de les seves conclusions i el fet de que no havia pogut anar mes enllà en la recerca de testimonis. Sobre el rabequet concretament, escriu l´any 2014 i parla de tres fonts, dos al Pallars i una a l´ Alt Maestrat:
“...El Cançoner popular de Catalunya. Vol. I.
Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors, de Francesc Pujol i Joan Amades), ens parla d’una cançó la lletra de
la qual correspon al ball de tres, variant de jota en la qual la musa popular
fa ballar el ball a la Mare de Déu en una de les variants de la Nadala coneguda
com Els tres pastorets:
Si
n’hi haví tres pastorets
i tots
tres en una cova;
la un sona el rebequet,
l’altre sona el ball de tres
per
fer ballar la Sinyora
Jove, si en voleu ballar
vo’n tocarem una estona
“...Aquesta mateixa cançó la vaig recollir a Farrera
de la Coma de Burg, al Pallars Sobirà el 2 de desembre de 1992, cantada per
Generosa Garreta de casa Marçal, amb el títol: Si n’eren tres
pastorets i la vaig editar en el
volum VI, Cançons del Pallars Sobirà, de l’obra A peu
pels camins del Cançoner”.
“... El 16 de juny del 2005, al Museu Etnològic de
Barcelona va tenir lloc la presentació d’un llibre dedicat a Violant i Simorra,
en la qual vaig ser convidat per tocar i cantar un quants temes amb rabequet.
En acabar l’acte em va venir a parlar un senyor d’edat avançada i em va dir que
es deia Ramon Noé i que era el dibuixant que havia acompanyat sempre Violant i
Simorra en els seus treballs de camp per tal de fer-ne les il·lustracions en
dibuix. Em va explicar també que en un recorregut pel
Maestrat, prop de Morella, havia tingut a les mans i dibuixat un rabequet de
carabassa com el que jo acabava de fer sonar”.
I un altre...
Dins de les mencions que
Joan Amades dedica al Rabequet i ha una que no he vist mai citada. Es a
propòsit del Ball de la Marratxa a La Jonquera (Alt Empordà). Es feia al mes de
maig per l´Aplec de Santa Llúcia a una
ermita a la muntanya prop de la població menada., molt concorregut, arribava
gent inclús de Perpinyà:
“ ...Els músics que
tocaven el vall solien ser pastors de la rodalia; temps enllà els instruments
que sonaven aquest havien estat un parell de Rabequets fets amb dues carbasses,
i fins la darreria del costum, un Violí de Pastor i un grall; o flabiol i
tamborí.” Costumari Català, volum III, pag. 402.
Prácticament sempre que es parla
del Rabequet de Carbassa es parla de una o dues cordes. Joan Amades insinua una evolució
vers el violí de Pastor, fet tot de fusta i amb tres cordes.
Sembla lògic que la paraula rabequet fos un denominació per distingir aquest instrument autoconstruïts, sobre tot per pastors, del rabec d´origen medieval de bona factura i tocat per joglars i músics mes o menys professionals.
Tanmateix, Violí de Pastor seria la forma de diferenciar-se del Violí, conforme aquest agafa presencia pràcticament arreu del territori.
 |
| Rabequet fet amb carbassa vinera per Josep Cruelles |
Sembla lògic que la paraula rabequet fos un denominació per distingir aquest instrument autoconstruïts, sobre tot per pastors, del rabec d´origen medieval de bona factura i tocat per joglars i músics mes o menys professionals.
Tanmateix, Violí de Pastor seria la forma de diferenciar-se del Violí, conforme aquest agafa presencia pràcticament arreu del territori.
