RABEL A L´ALPUJARRA
Per: Josep Cruelles
A la reproducció que vaig fer he pugut comprobar el só. Com la caixa de resonancia es extraordinariament petita, tot i que el vaig fer de cirerer i aprimant el posible les parets, el só es discret. Més si pensem que nomes porta una corda. La fitxa del CDMA diu que en portava dues, normalment el primer forat era per posar un cordill i penxar-ho. Però per acompanyar la melodia del trovo es difícil sense un parell.
Aquest organisme ha datat
l´instrument al segle XIX. Es de suposar, a partir de les monedes de bronze que
porta enganxades amb claus. Si es així, es excepcional, no només per la seva
existència, també per la cronologia. Afonso XII va regnar a Espanya entre 1874 i
1885. Però això no vol dir que sigui prova definitiva d’antiguitat. Sovint
monedes amb desús servien i serveixen d´element decoratiu.
Em crida l´atenció alguns elements de la forma i decoració d´aquest instrument. Si
bé està clarament emparentat amb “Arrabeles” manxecs, té molta personalitat. La insinuació de cintura a la part posterior de l´instrument, la forma elegant i
estilitzada, l´ample destacat de la pala on es la clavilla, l´hi donen un
aspecte antropomòrfic.
I finalment el tipus de decoració. Amb un tapís de triangles gravats que recorden els de les tabletes (ídols neolítics) del sud de la Península (Algarve Portugués, Extremadura, Huelva, Jaén...).
Manuel Fernández y González, a la seva novel·la : “Los Monfies de las Alpujarras” escrita l´any 1859, parla del “rabel” a propòsit d´una nit de nadal a l´Alpujarra:
“El año pasado nevaba mas y el frío no podia resistirse, y acuérdese vuesamerced, á estas hores todo eran cuadrillas de mozos, y habia un ruido de zambombas, rabeles y villancicos que daba gozo”.
S´ha de dir que no cal esperar cap rigor històric d´aquest escriptor
de novel·les per entregues. Manuel Fernández va néixer a Sevilla i va
estudiar Dret i Filología a Granada, encara que va viure també molt de temps a Madrid.
No tinc noticies de cap altre rabec històric a Andalusia, ni de la
seva utilització o construcció relativament recent. No obstant, al Poble de
Turón (Granada ), a la zona alpujarreña dita “La Contraviesa”, treballa Jerónimo
Ruiz un artesà que fa rabequets (rabeles) amb carbassa vinera a l´hora que tot
tipus d´artesania d´espart.
El Trovo Alpujarreño
El trovo es la música tradicional de l´ Alpujarra de Granada i Almeria. La base musical es un fandango primitiu, també dit “fandango cortijero” sobre el que s’improvisen rimes dialogades a “pié forzado”.
La”Fiesta del Trovo” es feia per celebrar matances del porc, collites, durant les formes de treball col·lectiu que diuen “contrapeón” o de forma espontània als cortijos. Reunia la gent de la zona i podia durar dies.
El duel poètic improvisat te clars antecedents a la cultura àrab des de el segle VIII. La forma mes habitual al segle XVI era la quintilla, després va anar evolucionant cap a la dècima. Però el que crida l´atenció es la utilització (com als “verdiales”) del violí, sempre present i fonamental, amb la guitarra la bandúrria i les castanyoles.
Cal
pensar, que en municipis tan aïllats i en molts moments molt pobres, aquest
violins eren autoconstruits. El Rabel del que parlem podria ser perfectament un
d´ells.
 |
| Festa del trovo a "El Collao", década dels 50 (segleXX) |
