EL TIPLE PORTO-RIQUENY
 |
| TIPLE PORTO-RIQUENY DEL SEGLE XIX
Aquest article es un resum traduït al català de la magnifica pàgina sobre el Tiple que es pot llegir a la web del Proyecto Cuatro Puertorriqueño on podreu ampliar la informació.
Probablement el tiple va arribar per primera vegada a Puerto Rico amb els primers camperols que varen vindre a l´illa des de les Canàries al voltant de 1695. En aquell període existien a Canàries petits instruments de corda, derivats dels antics "guitarrillos" espanyols, amb el nom de tiple. Eren els més estimats pels antics agricultors i viatgers pel seu petit tamany i la senzillesa i economia de la seva construcció.
|
El tiple es tocava en moltes de les més antigues i aïllades comunitats del centre de l'Illa, variant de forma i encordat depén del lloc. Es feien servir sobre tot per a acompanyar misses, noces i enterraments. Apareixen tiples amb tres, quatre, cinc i fins a sis cordes, amb diferentes afinacions.
Alguns dels tiples porto-riquenys antics que es troben en museus tenien la forma de guitarra ("tiple de Coamo") o de cítara, amb les cantonades superiors quadrades ("tiple doliente").
 |
| TIPLE DE COAMO |
A finals del segle XIX els "jívaros"(1) tocaven el tiple, al costat del "cuatro" i la "bordonúa"(2), per a acompanyar versions campestres de música de saló, de balls europeus com el vals, el minuet i la masurca, gèneres que els jívaros escoltaven al visitar els pobles i ciutats per a vendre el seus productes agrícoles.
EL TIPLE DE TRES, QUATRE O CINC CORDES
El nom més familiar del tiple de tres cordes és tiple requinto. Usualment el nom requinto es refereix al més petit membre d'una família d'instruments. Per ser el més senzill, era probablement el més antic cordòfon natiu portoriqueny
Un tiple de tres cordes també va existir a les Illes Canàries. Per això, cal pensar que els orígens del tiple es troba lligat a les migracions canàries a l'Illa des dels començaments de la colonització espanyola. Així que és molt possible que els intervals d´encordat del tiple requinto es deriven del segón i tercer ordre del tiple espanyol, o del quart i cinqué ordre del timple Canari.
L'investigador Alexis Morales Cales el descriu com a “instrument petitó de tres cordes, de vegades quatre”. Afegeix que es troba majorment en les àrees de costa del sud de Puerto Rico i que queden alguns exemplars antics a Villalba. Morals Cales també diu que el requinto original s'usava molt fent contrapunts a la melodia i en alguns casos fent acords amb les tres cordes..
Explicava el gran quatrista i artesà Efraín Ronda (1898-1994) que el tiple requinto era el més petit dels tiples i les seves tres cordes de budell es temperaven com la primera, segona i tercera de la guitarra, en intervals de 4-3. Deia Efrain:
"Aquest instrument tant petit, que només tenia tres cordes, era el que més es feia notar a la sala... Al tocar aguinaldos , vostè el sentia des de lluny! Es sentia així, perquè els temperaven molt alts". Les tres cordes són de budell, tant la primera i segona com la tercera. I es tempera exactament igual que la segona, tercera i quarta de la guitarra. Es tocava amb una punta de banya, en moviments de dalt a baix.
 |
| TIPLE JÍBARO |
Efrain Ronda descriu un Tres amb les següents mesures: Ample de set polzades a la part inferior de la caixa sonora i cinc polzades a la superior; el diapasó amb un ample de dues polzades i un llarg de disset polzades. El buit de la caixa feia un màxim de dues polzades. Ronda també explica a les seves primeres memòries del tiple:
"La paraula “tiple” es deriva del latin “triplum”, una designació del segle 13 i que significa “tercera”: En aquests temps la música tenia, comunament, tres veus: baix, tenor, i soprano. La part del soprano també era coneguda com la part “triple” (en anglès, “treble”) per ser la tercera veu".
Gradualment, aquesta paraula va arribar a significar qualsevol veu amb un so alt i agut. Al mateix temps a Espanya, a causa de certs canvis fonètics en paraules que es deriven del llatí, “triple” perd la “r” que segueix a la lletra “t” i el vocable es converteix en “tiple”, quan es refereix a un so alt i agut. L'escriptor i filòleg Sebastián de Covarrubias va escriure en el 1611 que la paraula “tiple” prové de “triple “, “per ser l'última de les tres veus”.
La veu “tiple”, llavors, arriba a descriure, a Hispanoamèrica, qualsevol instrument petit de veu alta i aguda. Al principi del segle XVII, unes petites guitarres augmenten en popularitat a Espanya i Europa. Aquells “guitarrillos”, o “guitarricos”, eren fàcils de construir i executar. Es fabricaven anb les fustes i materials que tenien a la mà. Aquestes "guitarritas" (guitarros, guitarrons…) s'escampen per totes les colònies espanyoles, per exemple, el “tipla” en les a Filipines, el “timple” a les Illes Canàries, el “tiple” o “triple a Puerto Rico i el “tiple” Cubà, Colombià o Argentí.
Com em dit el Tiple es básicament un instrument de tres cordes per puntejar la melodia. Podia ser de quatre cordes, fent llavors la funció del Cuatro tocant acords. Inclús de cinc cordes, com el més greu Tiple Doliente, també dit Vihuela, que prácticament feia funció de guitarra.
Com em dit el Tiple es básicament un instrument de tres cordes per puntejar la melodia. Podia ser de quatre cordes, fent llavors la funció del Cuatro tocant acords. Inclús de cinc cordes, com el més greu Tiple Doliente, també dit Vihuela, que prácticament feia funció de guitarra.
 |
| GUITARRA JÍBARA |
AFINACIONS
Han existit diferents afinacions per al tiple porto-riqueny i aquestes depenien de la regió en què es tocava. El catedràtic i músic Gustavo Batista,documenta un munt d' afinacions que va trobar al voltant de l'illa. Però les més comuns per el tiple a dia d´avui, en cas de portar cinc cordes són :
mi– la – re’ – sol ‘ – do”
5 4 3 2 1
Els números enumeren les cordes, sent la “1” la més aguda
Si porta tres cordes serien les tres primeres, les quatre primeres si en porta quatre...
És a dir, en intervals de quartes, com també el "cuatro" porto-riqueny. Això permet que en el tiple sigui més fàcil tocar melodia, perquè els intervals són iguals i qualsevol persona que ja sap tocar “quatro” pot començar a tocar-ho amb facilitat.
Un altre afinació del tiple és:
mi– la – re ‘- fa#’- si
5 4 3 2 1
Aquesta afinació, una de les tradicionals, inclou els mateixos intervals de les cinc primeres cordes de la guitarra (al seté trast) I les quatre primeres son les mateixes del “cuatro” veneçolà i alguns guitarrons i guitarros a la Península.
Amb aquesta afinació qualsevol que toqui la guitarra, l´ukelele, el guitarró o el cuatro veneçolà pot començar a tocar-ho amb facilitat.
 |
| TIPLE REQUINTO |
En el 1887, el costumista Francisco de la Vall Atiles escriu que el tiple tenia la prima igual que la cinquena corda. Volia dir que la prima i la cinquena corda eren afinades dins la mateixa octava i per tant les cordes podien ser bastant iguals.
Aquesta afinació ja es obsoleta i prácticament ningú la fa servir. Es diu “reentrant” i les cordes no queden en ordre correlatiu a la seva alçada. Aquesta forma d'afinar és similar a la del tiple canari, l'ukelele o el guitarró, de també cinc cordes i permet a un rasgueix més uniforme.
(1) Deien Jíbaros als camperols que baixaven des de les seves hisendes a fer comerç directe dels seus productes a pobles i ciutats.
(2) La "bordonua" era un instrument de sis cordes, d´aspecte molt semblant al tiple jíbaro però molt gran. Feia la funció de guitarra baixa.
(2) La "bordonua" era un instrument de sis cordes, d´aspecte molt semblant al tiple jíbaro però molt gran. Feia la funció de guitarra baixa.
